21 de abril de 2011

YO SOY LA MUJER








Para todas las mujeres, con mi afecto grande,
porque ellas sostienen el mundo.

YO SOY LA MUJER

Yo soy la mujer
Yo grabé las figuras en la pared de las cavernas
Descueré a las bestias y curtí sus pieles
Yo cocí la carne y la sequé para servirla en las noches frías del invierno
Cosí con los tendones y agujas de sus huesos el calzado de los padres de mis hijos
Los guerreros que me forzaron. Los valientes cazadores
Los jefes de los clanes. Los chamanes. Los bufones

Yo soy la mujer
Yo limpié sus mocos y su semen
Yo amamanté a sus bestias huérfanas. Y a las mías
Yo mantuve vivo el fuego
Amasé el barro de sus vasijas y las levanté, y las llené, y llené sus bocas y sus vientres
Y lo seguí hasta las trincheras para coser su camisa y sus heridas
Para llenar sus balas y secar sus ojos de la muerte

Yo soy la mujer
La esclava invisible
La niña mutilada por elhombredelacuchillasucia
La puta lapidada
La bruja de la hoguera
La loca amordazada
La concubina

Yo soy la mujer
Nunca en mí
Nunca mi dueña
Siempre en otras manos mi destino
Mi cuerpo
Mi esperanza
cercenada desde el centro

Yo soy la mujer
Yo caliento la cama de los hombres
Yo madrugo para besar su frente a pesar de su silencio
Y podría comprender su miradausentedegarrasdespiadadas
pero no quiero
No cerraré los ojos por más tiempo
ni ofreceré mi cerviz otro milenio

Viraré mi rumbo al sur de su camino
No voy a restañarlo de más guerras
Dejaré mi carga espesa de dolor y culpa y que la mar se lleve el pus del tiempo

Yo soy la mujer
Y con mis manos de tierra y miel
amasaré las horas y el pan cada mañana
Y un día cantaré


María Gutiérrez- España





JO SÓC LA DONA


Jo sóc la dona
Jo graví les figures en el paper de les cavernes
Escorxí les bèsties i adobí les pells
Jo coguí la carn i l'assequí per a servir-la en les nits fredes
de l'hivern
Cosí amb els tendons i agulles dels seus ossos el calçat
dels pares dels meus fills
Els guerrers que em forçaren. Els valents caçadors
Els caps dels clans. Els xamans. Els bufons

Jo sóc la dona
Jo els netegí els mocs i el semen
Jo alletí les seues bèsties òrfenes. I les meues
Jo mantinguí encés el foc
Pastí el fang de les seues vaixelles i les alcí, i les omplí,
i omplí les seues boques i els seus ventres
I el seguí fins a les trinxeres per a teixir-li la camisa i les ferides
Per a emplenar les seues bales i eixugar-li els ulls de la mort

Jo sóc la dona
L'esclava invisible
La nina mutilada per l'homedelaganivetabruta
La puta lapidada
La folla emmordassada
La concubina

Jo sóc la dona
Mai en mi
Mai la meua ama
Sempre en unes altres mans el meu destí
El meu cos
La meua esperança
retrinxada des del centre

Jo sóc la dona
Jo calfe el llit als homes
Jo matinege per a besar la seua front malgrat el seu silenci
I podria comprendre la seua miradadurpesdespiadades
però no vull
No tancaré els ulls per més temps
ni oferiré el meu bescoll un altre mil·lenari

Viraré el meu rumb al sud del seu camí
No vaig a estroncar-lo de més guerres
Deixaré la meua càrrega espessa de dolor i culpa i que el mar
s'enduga la pus i el temps

Jo sóc la dona
I amb les meues mans de terra i mel
amassaré les hores i el pa cada matí
I un dia cantaré.


María Gutiérrez- España


[Traducción al catalán: Pere Bessó]



_________________________________________


María Gutiérrez, El Rosario, Canarias, maestra que escribe cuentos y versos y colabora en la difusión de la poesía leyendo y recitando en centros culturales y asociaciones de las islas. Ha participado en múltiples encuentros y recitales, y ha sido merecedora de varios premios y distinciones literarias. Sus relatos y poemas aparecen en distintas antologías y publicaciones colectivas. Chilajitos, de Cíclope Ediciones, ha tenido una gran aceptación, tanto del público como de la crítica, y está siendo traducido al portugués.





4 comentarios:

Ana Muela Sopeña dijo...

Intenso, hermoso, necesario, verdadero. Un grandioso poema.

Te dejo un abrazo solidario
Ana

Unknown dijo...

María, el poema genial y doy las gracias al amigo Antonio Arroyo por
habérnoslo enviado
Un beso
Fernando

Marina Enestrosa Ramírez dijo...

Temo quedarme corta, quedar enana, incierta, confundida.
Lucho y busco pero parece negarse la claridad en mi memoria.
Tal vez solamente termine agradeciendo tu energía, tu claridad, tu convicción.
Dejaré una palabra sobre la mesa; quizás sea la única que intenta ajustarse a tu poema:
¡Liberación!

Anónimo dijo...

Gracias. Gracias a Fernando por editar mi poema. A Pere, por su traducción, a Antonio, por su afecto y sus versos, a todos, a todos ustedes por sus palabras. Un abrazo
María Gutiérrez