1 de mayo de 2011

CONAKRY

CONAKRY





Conakry

He dicho: “Voy”, lo he dicho,
pero la piel es aún mi piel
cuando siento en mi brazo el roce
de tu mano.
Me pregunto si los ojos que te han mirado
te han visto:

He visto una tierra roja y pedregosa,
ruidosas calles de tráfico confuso,
espesas de coches desvencijados, viejos,
taxis atestados de gente, destinos compartidos
por tramos y dinero.

He visto un barrio denso de refugios breves,
mínimo amparo nocturno para fugaz
reposo, absoluta negrura salpicada
de amarillos puntos luminosos, retales de siluetas
de perfil oscuro y de carbón al rojo.

He visto un patio grande de ventanas abiertas a la nada,
un vecindario mudo de movimientos lentos,
cuerpos desconcertados faenando sin prisas,
mujeres de ojos lánguidos y alma ausente
y vieja, muy vieja, antes de tiempo.

He visto días de sol, de humedad y fatiga,
días de gris igual, todos de gris igual,
niñas de corta edad vencidas por la inercia, una rutina
adulta de poco cuerpo y nacimiento absurdo,
de vida desvaída y programada.

He visto por doquier la desgana hecha hombre,
seres que dormitando dejan pasar
las horas porque sí, almas desalentadas, ajenas a sus cuerpos,
impávido letargo vegetal, indiferente
a la vida y a la muerte.

He visto una ciudad nutrirse sorbo a sorbo
de miseria, flamantes coches de escasos magnates
mostrar sin rubor la ostentación sorbida
de la tierra, del sol y la humedad, de los movimientos lentos,
de las almas ausentes, de la niñas adultas de poco cuerpo.

He visto a niños inocentes ávidos de juego, ignorantes del pasado
y del futuro, buscar calor de leche en un espacio tierno
y de alimento, un lugar abierto a base de ilusión tejida a mano
por peuls y malinkés,
sousous y forestiers, un lugar que no pregunta por su origen,
si son sousous o peuls, un refugio poco a poco ganado y hecho suyo.

He visto morir a un tirano de eterna tiranía, cesar el latido
del pulso de la gente, he visto las calles vacías por temor
e incertidumbre, la vida contenida y a la espera.
He visto un golpe de estado y un toque de queda y el futuro
de un país quedar suspenso.

He visto la faz agitada de mujeres, desfigurado el rostro
del espanto, la historia del horror en sus pupilas,
ojos desorbitados, y su gesto,
su gesto consternado por el recuerdo vivo,
las he visto rogar por protegerse de los disparos de hombres
de casco y de uniforme, armados de metralletas y de tanques.

He visto volver a la vida poco a poco a seres abandonados
a la muerte, la esclavitud de tantos años, los he visto
avivarse, hablar de fe, de un futuro
de esperanza ahora posible, de la ilusión de sueños y de anhelos
de dignidad tras un pasado oscuro.

He visto a una ciudad amedrantada, de criaturas
de poco cuerpo adulto, niños aún inocentes
a pesar de la historia, imaginar un día sin temor, sentir
que quizá es suya aquella tierra, que no es roja por la sangre
del dolor.


(Regreso de Conakry, visita a Xec i Cisco, diciembre 2008)




Anna Rossell- España


[Traducción de la autora]






Conakry

He dit: “Hi vaig”, ho he dit,
però la pell segueix sent la meva pell
quan em fregues amb la teva mà
el meu braç.
Em pregunto si els ulls que t’han mirat
t’han vist:

He vist una terra pedregosa i vermella,
carrers sorollosos de tràfic espès,
atapeïts de cotxes arrossinats i vells,
taxis replets de gent, destins compartits per trams
i per diners.

He vist un barri dens, d’aixoplucs breus,
mínims recers nocturns per a un repòs
fugaç, una negror absoluta i esquitxada
de punts de llum groguencs, retalls de siluetes
d’obscur perfil i de carbó roent.

He vist un pati gran de finestres obertes al no res,
un silent veïnatge de moviments molt lents,
cossos esmaperduts feinejar sense pressa,
dones d’ulls ensopits i d’esperits absents
i vells, molt vells, abans de temps.

He vist dies de sol, d’humitat i fatiga,
dies grisos iguals, tots tristament iguals,
nenes de curta edat donades a la inèrcia, una rutina
adulta de poc cos i naixement absurd,
de vida programada i esvaïda.

He vist arreu la desgana feta home,
éssers endormiscats deixar passar
les hores perquè sí, ànimes sense alè, alienes als seus cossos,
impàvida letargia vegetal, indiferent
a viure o a morir.

He vist una ciutat nodrir-se glop a glop
de la misèria, automòbils flamants de rars magnats
mostrar sense rubor l’ostentació xuclada
de la terra, del sol i la humitat, dels moviments tan lents,
dels esperits absents, de les nenes adultes de poc cos.

He vist nens innocents àvids de joc, ignorants del passat
i del futur, buscar caliu de llet en un espai molt tendre
i nodridor, un lloc obert fet d’il•lusió teixida a mà per peuls i malinkés,
sousous i forasters, un lloc que no els demana mai d’on vénen,
si són sousous o peuls, un cau que dia a dia van fent seu.

He vist morir un tirà d’eterna tirania, cessar el batec del pols
de tanta gent, he vist els carrers buits per temor
i incertesa, la vida continguda i amatent.
He vist un cop d’estat i un toc de queda i el futur
d’un país quedar en suspens.

He vist la faç feixuga d’una dona, desfigurat el rostre
per l’espant, la història de l’horror a les pupil•les, els ulls
esbatanats i el gest, el gest atemorit de records vívids, l’he vist
pregar per un refugi prest dels trets d’homes armats
amb uniforme, de metralletes i tancs i cascs d’acer.

He vist a poc a poc tornar a la vida éssers abandonats
a la tristor d’anys d’esclavatge després d’anys d’esclavatge, els he vist
revifar, parlar de fe, d’un futur
d’esperança ara possible, de la il•lusió de somnis i d’anhels,
de dignitat després de la foscor.

He vist una ciutat espaordida, d’homes
i dones grans i de poc cos, de nens prou innocents
malgrat la història, imaginar-se un dia sense por, sentir
que potser és seva aquella terra, que el vermell no és
de la sang del seu dolor.

(Tornada de Conakry, visita a en Xec i a en Cisco, desembre 2008)



Anna Rossell- España





_________________________________________

Anna Rossell Ibern
E-mail: annarossell@masnou.jazztel.es

I. HISTORIAL CIENTÍFICO Y PROFESIONAL
Estudios de Filología Alemana en la Universidad de Barcelona (Departamento de Lengua y Literatura Alemanas).

Grado de licenciatura con la tesina: El fonema /r/ en el alemán coloquial culto. Estudio auditivo y acústico. Dirección de la tesina: Profesor Dr. Wolfgang Schmitt, del Departamento de Lengua y Literatura Alemanas de la UB).

Profesora de lengua alemana en el Instituto Alemán de Cultura y en la Escuela Oficial de Idiomas (Atarazanas) de Barcelona.

Mi viaje a Togo. Ilustrado por Pilar Millán, Editorial Montflorit, Barcelona, 2006. ISBN: 84-95705-36-2

OBRA INÉDITA

Anna Rossell, Viaje a la tierra roja (Libro de viaje a Togo y Benín).
Anna Rossell, Mondomwouwé, novela.
Anna Rossell, Aquellos años grises, novela.
Anna Rossell, La veu per companya. Poemario
Anna Rossell, Quadern Malià / Cuaderno de Malí. Poemario

VER CURRÍCULUM PROFESIONAL Y PUBLICACIONES EN LA WEB DE LA AUTORA
http://annarossell.blogspot.com/


[Foto-037+(Blog+Dades+Personals).JPG]

No hay comentarios: