
Conakry
He dicho: “Voy”, lo he dicho,
pero la piel es aún mi piel
cuando siento en mi brazo el roce
de tu mano.
Me pregunto si los ojos que te han mirado
te han visto:
He visto una tierra roja y pedregosa,
ruidosas calles de tráfico confuso,
espesas de coches desvencijados, viejos,
taxis atestados de gente, destinos compartidos
por tramos y dinero.
He visto un barrio denso de refugios breves,
mínimo amparo nocturno para fugaz
reposo, absoluta negrura salpicada
de amarillos puntos luminosos, retales de siluetas
de perfil oscuro y de carbón al rojo.
He visto un patio grande de ventanas abiertas a la nada,
un vecindario mudo de movimientos lentos,
cuerpos desconcertados faenando sin prisas,
mujeres de ojos lánguidos y alma ausente
y vieja, muy vieja, antes de tiempo.
He visto días de sol, de humedad y fatiga,
días de gris igual, todos de gris igual,
niñas de corta edad vencidas por la inercia, una rutina
adulta de poco cuerpo y nacimiento absurdo,
de vida desvaída y programada.
He visto por doquier la desgana hecha hombre,
seres que dormitando dejan pasar
las horas porque sí, almas desalentadas, ajenas a sus cuerpos,
impávido letargo vegetal, indiferente
a la vida y a la muerte.
He visto una ciudad nutrirse sorbo a sorbo
de miseria, flamantes coches de escasos magnates
mostrar sin rubor la ostentación sorbida
de la tierra, del sol y la humedad, de los movimientos lentos,
de las almas ausentes, de la niñas adultas de poco cuerpo.
He visto a niños inocentes ávidos de juego, ignorantes del pasado
y del futuro, buscar calor de leche en un espacio tierno
y de alimento, un lugar abierto a base de ilusión tejida a mano
por peuls y malinkés,
sousous y forestiers, un lugar que no pregunta por su origen,
si son sousous o peuls, un refugio poco a poco ganado y hecho suyo.
He visto morir a un tirano de eterna tiranía, cesar el latido
sousous y forestiers, un lugar que no pregunta por su origen,
si son sousous o peuls, un refugio poco a poco ganado y hecho suyo.
He visto morir a un tirano de eterna tiranía, cesar el latido
del pulso de la gente, he visto las calles vacías por temor
e incertidumbre, la vida contenida y a la espera.
He visto un golpe de estado y un toque de queda y el futuro
de un país quedar suspenso.
He visto la faz agitada de mujeres, desfigurado el rostro
del espanto, la historia del horror en sus pupilas,
de un país quedar suspenso.
He visto la faz agitada de mujeres, desfigurado el rostro
del espanto, la historia del horror en sus pupilas,
ojos desorbitados, y su gesto,
su gesto consternado por el recuerdo vivo,
las he visto rogar por protegerse de los disparos de hombres
las he visto rogar por protegerse de los disparos de hombres
de casco y de uniforme, armados de metralletas y de tanques.
He visto volver a la vida poco a poco a seres abandonados
a la muerte, la esclavitud de tantos años, los he visto
avivarse, hablar de fe, de un futuro
de esperanza ahora posible, de la ilusión de sueños y de anhelos
de dignidad tras un pasado oscuro.
He visto a una ciudad amedrantada, de criaturas
de poco cuerpo adulto, niños aún inocentes
a pesar de la historia, imaginar un día sin temor, sentir
que quizá es suya aquella tierra, que no es roja por la sangre
del dolor.
(Regreso de Conakry, visita a Xec i Cisco, diciembre 2008)
Anna Rossell- España
[Traducción de la autora]
Conakry
He dit: “Hi vaig”, ho he dit,
però la pell segueix sent la meva pell
quan em fregues amb la teva mà
el meu braç.
Em pregunto si els ulls que t’han mirat
t’han vist:
He vist una terra pedregosa i vermella,
carrers sorollosos de tràfic espès,
atapeïts de cotxes arrossinats i vells,
taxis replets de gent, destins compartits per trams
i per diners.
He vist un barri dens, d’aixoplucs breus,
mínims recers nocturns per a un repòs
fugaç, una negror absoluta i esquitxada
de punts de llum groguencs, retalls de siluetes
d’obscur perfil i de carbó roent.
He vist un pati gran de finestres obertes al no res,
un silent veïnatge de moviments molt lents,
cossos esmaperduts feinejar sense pressa,
dones d’ulls ensopits i d’esperits absents
i vells, molt vells, abans de temps.
He vist dies de sol, d’humitat i fatiga,
dies grisos iguals, tots tristament iguals,
nenes de curta edat donades a la inèrcia, una rutina
adulta de poc cos i naixement absurd,
de vida programada i esvaïda.
He vist arreu la desgana feta home,
éssers endormiscats deixar passar
les hores perquè sí, ànimes sense alè, alienes als seus cossos,
impàvida letargia vegetal, indiferent
a viure o a morir.
He vist una ciutat nodrir-se glop a glop
de la misèria, automòbils flamants de rars magnats
mostrar sense rubor l’ostentació xuclada
de la terra, del sol i la humitat, dels moviments tan lents,
dels esperits absents, de les nenes adultes de poc cos.
He vist nens innocents àvids de joc, ignorants del passat
i del futur, buscar caliu de llet en un espai molt tendre
i nodridor, un lloc obert fet d’il•lusió teixida a mà per peuls i malinkés,
sousous i forasters, un lloc que no els demana mai d’on vénen,
si són sousous o peuls, un cau que dia a dia van fent seu.
He vist morir un tirà d’eterna tirania, cessar el batec del pols
de tanta gent, he vist els carrers buits per temor
i incertesa, la vida continguda i amatent.
He vist un cop d’estat i un toc de queda i el futur
d’un país quedar en suspens.
He vist la faç feixuga d’una dona, desfigurat el rostre
per l’espant, la història de l’horror a les pupil•les, els ulls
esbatanats i el gest, el gest atemorit de records vívids, l’he vist
pregar per un refugi prest dels trets d’homes armats
amb uniforme, de metralletes i tancs i cascs d’acer.
He vist a poc a poc tornar a la vida éssers abandonats
a la tristor d’anys d’esclavatge després d’anys d’esclavatge, els he vist
revifar, parlar de fe, d’un futur
d’esperança ara possible, de la il•lusió de somnis i d’anhels,
de dignitat després de la foscor.
He vist una ciutat espaordida, d’homes
i dones grans i de poc cos, de nens prou innocents
malgrat la història, imaginar-se un dia sense por, sentir
que potser és seva aquella terra, que el vermell no és
de la sang del seu dolor.
(Tornada de Conakry, visita a en Xec i a en Cisco, desembre 2008)
Anna Rossell- España
_________________________________________
Anna Rossell Ibern
E-mail: annarossell@masnou.jazztel.es
I. HISTORIAL CIENTÍFICO Y PROFESIONAL
Estudios de Filología Alemana en la Universidad de Barcelona (Departamento de Lengua y Literatura Alemanas).
Grado de licenciatura con la tesina: El fonema /r/ en el alemán coloquial culto. Estudio auditivo y acústico. Dirección de la tesina: Profesor Dr. Wolfgang Schmitt, del Departamento de Lengua y Literatura Alemanas de la UB).
Profesora de lengua alemana en el Instituto Alemán de Cultura y en la Escuela Oficial de Idiomas (Atarazanas) de Barcelona.
Mi viaje a Togo. Ilustrado por Pilar Millán, Editorial Montflorit, Barcelona, 2006. ISBN: 84-95705-36-2
OBRA INÉDITA
Anna Rossell, Viaje a la tierra roja (Libro de viaje a Togo y Benín).
Anna Rossell, Mondomwouwé, novela.
Anna Rossell, Aquellos años grises, novela.
Anna Rossell, La veu per companya. Poemario
Anna Rossell, Quadern Malià / Cuaderno de Malí. Poemario
VER CURRÍCULUM PROFESIONAL Y PUBLICACIONES EN LA WEB DE LA AUTORA
http://annarossell.blogspot.com/
![[Foto-037+(Blog+Dades+Personals).JPG]](http://3.bp.blogspot.com/_og4Xf7J871g/TJzWhpSGBjI/AAAAAAAABUU/_Fj4NSedSRI/S220/Foto-037%2B(Blog%2BDades%2BPersonals).JPG)
He visto volver a la vida poco a poco a seres abandonados
a la muerte, la esclavitud de tantos años, los he visto
avivarse, hablar de fe, de un futuro
de esperanza ahora posible, de la ilusión de sueños y de anhelos
de dignidad tras un pasado oscuro.
He visto a una ciudad amedrantada, de criaturas
de poco cuerpo adulto, niños aún inocentes
a pesar de la historia, imaginar un día sin temor, sentir
que quizá es suya aquella tierra, que no es roja por la sangre
del dolor.
(Regreso de Conakry, visita a Xec i Cisco, diciembre 2008)
Anna Rossell- España
[Traducción de la autora]
Conakry
He dit: “Hi vaig”, ho he dit,
però la pell segueix sent la meva pell
quan em fregues amb la teva mà
el meu braç.
Em pregunto si els ulls que t’han mirat
t’han vist:
He vist una terra pedregosa i vermella,
carrers sorollosos de tràfic espès,
atapeïts de cotxes arrossinats i vells,
taxis replets de gent, destins compartits per trams
i per diners.
He vist un barri dens, d’aixoplucs breus,
mínims recers nocturns per a un repòs
fugaç, una negror absoluta i esquitxada
de punts de llum groguencs, retalls de siluetes
d’obscur perfil i de carbó roent.
He vist un pati gran de finestres obertes al no res,
un silent veïnatge de moviments molt lents,
cossos esmaperduts feinejar sense pressa,
dones d’ulls ensopits i d’esperits absents
i vells, molt vells, abans de temps.
He vist dies de sol, d’humitat i fatiga,
dies grisos iguals, tots tristament iguals,
nenes de curta edat donades a la inèrcia, una rutina
adulta de poc cos i naixement absurd,
de vida programada i esvaïda.
He vist arreu la desgana feta home,
éssers endormiscats deixar passar
les hores perquè sí, ànimes sense alè, alienes als seus cossos,
impàvida letargia vegetal, indiferent
a viure o a morir.
He vist una ciutat nodrir-se glop a glop
de la misèria, automòbils flamants de rars magnats
mostrar sense rubor l’ostentació xuclada
de la terra, del sol i la humitat, dels moviments tan lents,
dels esperits absents, de les nenes adultes de poc cos.
He vist nens innocents àvids de joc, ignorants del passat
i del futur, buscar caliu de llet en un espai molt tendre
i nodridor, un lloc obert fet d’il•lusió teixida a mà per peuls i malinkés,
sousous i forasters, un lloc que no els demana mai d’on vénen,
si són sousous o peuls, un cau que dia a dia van fent seu.
He vist morir un tirà d’eterna tirania, cessar el batec del pols
de tanta gent, he vist els carrers buits per temor
i incertesa, la vida continguda i amatent.
He vist un cop d’estat i un toc de queda i el futur
d’un país quedar en suspens.
He vist la faç feixuga d’una dona, desfigurat el rostre
per l’espant, la història de l’horror a les pupil•les, els ulls
esbatanats i el gest, el gest atemorit de records vívids, l’he vist
pregar per un refugi prest dels trets d’homes armats
amb uniforme, de metralletes i tancs i cascs d’acer.
He vist a poc a poc tornar a la vida éssers abandonats
a la tristor d’anys d’esclavatge després d’anys d’esclavatge, els he vist
revifar, parlar de fe, d’un futur
d’esperança ara possible, de la il•lusió de somnis i d’anhels,
de dignitat després de la foscor.
He vist una ciutat espaordida, d’homes
i dones grans i de poc cos, de nens prou innocents
malgrat la història, imaginar-se un dia sense por, sentir
que potser és seva aquella terra, que el vermell no és
de la sang del seu dolor.
(Tornada de Conakry, visita a en Xec i a en Cisco, desembre 2008)
Anna Rossell- España
_________________________________________
Anna Rossell Ibern
E-mail: annarossell@masnou.jazztel.es
I. HISTORIAL CIENTÍFICO Y PROFESIONAL
Estudios de Filología Alemana en la Universidad de Barcelona (Departamento de Lengua y Literatura Alemanas).
Grado de licenciatura con la tesina: El fonema /r/ en el alemán coloquial culto. Estudio auditivo y acústico. Dirección de la tesina: Profesor Dr. Wolfgang Schmitt, del Departamento de Lengua y Literatura Alemanas de la UB).
Profesora de lengua alemana en el Instituto Alemán de Cultura y en la Escuela Oficial de Idiomas (Atarazanas) de Barcelona.
Mi viaje a Togo. Ilustrado por Pilar Millán, Editorial Montflorit, Barcelona, 2006. ISBN: 84-95705-36-2
OBRA INÉDITA
Anna Rossell, Viaje a la tierra roja (Libro de viaje a Togo y Benín).
Anna Rossell, Mondomwouwé, novela.
Anna Rossell, Aquellos años grises, novela.
Anna Rossell, La veu per companya. Poemario
Anna Rossell, Quadern Malià / Cuaderno de Malí. Poemario
VER CURRÍCULUM PROFESIONAL Y PUBLICACIONES EN LA WEB DE LA AUTORA
http://annarossell.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario